Urbanisme Universitat de Barcelona Web bcn
 del web...  cerca  cerca per mapa  cerca per Districte  itineraris
Una capital comercial a la Mediterrània
La Barcelona dels Àustries
De la desfeta del 1714 a la Renaixença
De la demolició de la muralla a l'Expo de 1888
Del tombant de segle a l'Expo de 1929
La II República espanyola
Després de la victòria de Franco
Del porciolisme a la transició democràtica
La Barcelona de la democràcia
Plaça Catalunya
Dona

1928
 
Codi 2010  - 2
Emplaçament
- Plaça Catalunya
Autor
- Escultor: Joan Borrell i Nicolau, signada
Materials
- bronze
Foneria
- Mir y Ferrero (Madrid)
Dimensions
- (h x a x b) en metres:
2,23 x 0,85 x 0,55 (figura)
Col·lecció
- Ajuntament de Barcelona

» Conjunt de la Plaça Catalunya de 1929

Itineraris

 
» Ubicació al plànol
» Com anar
  Obres properes
    
 
Darreres obres visitades:
 

Voleu aportar més informació i/o notificar alguna incidència?

Imatge d'una carta Escriviu-nos

 

COMENTARI

Joan Borrell havia tingut un encàrrec important a la plaça de Catalunya, el conjunt al·legòric a Lleida, una obra en bronze de bona qualitat tècnica però que no té massa relació amb el tema suggerit per l’Ajuntament segons la crònica elaborada sobre la plaça de Catalunya de Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, ja que més aviat sembla un símbol de la maternitat i potser era un model que l’escultor tenia a mig treballar en el seu taller. Ens permetem suposar que l’origen lleidatà de l’escultor potser va ajudar a l’obtenció de l’encàrrec. També l’escut de Lleida és a la base de l’escultura que comentem, l’altre encàrrec de Borrell per a la plaça de Catalunya. Joan Borrell i Nicolau (1888-1951), tot i que nascut a Barcelona, va passar molts anys a la Pobla de Segur on el seu pare havia estat notari.

La Dona és a una de les pilastres, al cantó de la Rambla de Catalunya cara mar, en disposició oposada al Montseny de Jaume Duran. Representa una dona amb un mantell que li cobreix el cos que sosté amb la mà esquerra sobre el pit mentre és al descobert la cama esquerra. Gira també la cara cap a l’esquerra mostrant el seu perfil grec i porta els cabells recollits. La seva actitud pudorosa girant el cap i cobrint-se amb el mantell, amb les mans sobre el pit ens porta a pensar en una versió de la Venus púdica, la que s’amaga púdicament al sortir del bany. Les versions clàssiques d’aquesta Venus la presenten completament nua i encobrint també el sexe, tot i això, l’actitud del personatge i la inclinació del cap ens fan pensar en una versió lliure d’aquest tema mitològic.

És una escultura a mig camí entre el gust decoratiu Art Déco que domina en algunes de les peces en bronze de les pilastres i el sentit monumental de l’escultura classicista. D’altra banda, la cara disposada de perfil, el gest elegant amb el que es subjecta la túnica té un cert regust ornamental mentre les formes rotundes de la cuixa que deixa entreveure la túnica o la complexitat dels plecs del mantell ens fan pensar en la gran tradició clàssica.



» Mireia Freixa
« Anterior Següent »
 Llibre de visites